dilluns, 27 de maig del 2013

Espai Creatiu: Persèfone

Divendres passat, alumnes de l'Espai Creatiu varen participar al rodatge de Persèfone
Més notícies aviat.







Primavera a l'IES

El professor Luciano Jiménez va decorar la setmana passada l'entrada de l'institut amb els centres de flors que els alumnes de Gestió d'Allotjaments Turístics prepararen.





dimecres, 22 de maig del 2013

Viatge a Eivissa de 1r d'ESO

Iria Bustos i Sergio Jiménez

Divendres dia 10 de maig els alumnes de 1r d'ESO vam anar a Eivissa. A les set del matí ja érem al port de Palma, on vam haver d'esperar una mica fins que vam embarcar.
Quan arribàrem a Eivissa ja ens esperaven els guies i ens dividírem en dos grups per fer dues rutes diferents, tot i que de vegades ens trobàvem per algun camí. El guia ens va dur per molts de llocs de la ciutat i vam caminar molt.
A l'hora de temps lliure, a la platja de Santa Eulàlia, vam passejar, dinar i contemplar les vistes. Després l'autobús ens va deixar a prop del port, per poder fer les compres i continuar passejant.
Ens vam cansar molt i ja teníem ganes de pujar al vaixell i fer el viatge de retorn. Molta gent es va marejar!



Voleu saber coses del meu país, Brasil?

Nibycia De Araújo, 2n A.  

Brasil és un país en què pots trobar de tot. És el cinquè país més gran de Sud-amèrica, la seva extensió cobreix aproximadament la meitat d'Amèrica del Sud i cal destacar que Brasil és també líder econòmic.'
Brasil està dividit en estats, i jo tenc l'orgull de contar-vos que a l'estat de Goiás hi ha un municipi fundat pel meu repadrí, anomenat Damolandia. Ell tenia una gran extensió de terres, va començar a vendre-les i a construir-hi cases, fins que es va formar el municipi.

Com a la major part de les ciutats americanes, també hi ha problemes de pobresa, manca d'habitatges, atracaments i problemes greus a la perifèria, etc.

L'educació, l'estil de vida, la cultura, les creences, etc, són molt diferents a les espanyoles. La majoria dels habitants són catòlics, solen ser molt creients i ho inculquen als seus fills des de molt petits. Pel que fa a l'educació, per exemple, aquí tens més llibertat per jugar al carrer amb els amics fins a l'hora que vulguis, o anar de passeig amb la família, però allà és més perillós i no pots fer determinades coses. Els pares, al Brasil, solen ser més estrictes i passen menys hores a casa perquè han de treballar ambdós per mantenir la família i, per això, els nens maduren abans, ja que comencen a treballar i estudiar gairebé alhora.

Les grans ciutats de Brasil compten amb un gran nombre d'edificis alts i carrers molt concorreguts. El trànsit és horrorós i els embussos es produeixen tots els dies a causa de la gran quantitat d'habitants de la ciutat. Molta gent fa feina a bancs, fàbriques, hotels, oficines, construccions i botigues. També hi ha moltes persones que treballen al camp, que solen viure a petites granges o ranxos. Els qui viuen en àrees rurals guanyen els diners justos per poder mantenir les seves famílies. Tant a l'interior com al nord-est del país es multipliquen els casos de desnutrició dels més petits.

A final del segle XX molts grangers es van desplaçar del camp a la ciutat per cercar nous treballs i el nombre d'habitants de les zones rurals baixaren.

Ara per ara, Brasil compta amb una població total de 196.655.014 habitants en una superfície total de 8.514.877 km2.








dilluns, 20 de maig del 2013

4t d'ESO a Londres!

Marc Vázquez, 4t dESO A.  

Dia 1 de maig, dimecres, arribàvem a l'aeroport de Gatwick a les onze i mitja, amb una calor sorprenent, tenint en compte que allà, normalment, hi fa més fred. Vam agafar el bus que ens portaria a l'hotel Royal National. Quan hi vam arribar el primer que férem fou repartir-nos les habitacions i menjar un entrepà al vestíbul. Després anàrem a passejar per Westminster Abbey i pel Big Ben. A les vuit, i en dos grups, vam pujar al London Eye, des d'on es veia una vista espectacular de tota la ciutat. Dins la cabina, el nostre cap d'estudis Enrique i tots els alumnes vam fer un famós "Harlem Shake", molt divertit.
Després alguns alumnes vam anar a veure un partit de futbol a un pub londinenc amb en Juanjo, mentre que la resta va anar a veure un musical.

Dia 2, dijous, a les nou del matí, ja érem a la London Tower, un museu d'història de la ciutat. En sortir vam passejar per London Bridge i per la Catedral de St.Pau. Després de dinar vam tenir la tarda lliure per fer compres. A les vuit vam sopar i partírem cap a l'hotel.

El divendres 3 vam sortir a les nou i mitja de l'hotel per anar al zoo i, a continuació, vam visitar el fascinant Madame Tussaud's, el museu de cera de Londres. Ens vam fer fotos i vam veure una pel.lícula en 4D que ens va agradar molt. A l'horabaixa també vam tenir lliure per continuar amb les compres. A les vuit ja ens retiràvem per anar a sopar i a descansar.

El dissabte a les nou visitàrem el museu National Galer,y on vam veure pintures i després anàrem a Candem, un carrer molt transitat i amb moltes botigues. A les quatre i mitja vam anar a passejar per Covent Garden i després embarcàrem al creuer Riverboat Disco Cruise, on vam sopar i ballar fins a les dotze de la nit.

Diumenge dia 5 vam sortir a les nou cap al Natural History Museum, a veure exposicions famoses de pintors de segles passats. En acabar vam anar a Hyde Park, on jugàrem a futbol, dormírem i dinàrem. A la tarda alguns continuaren passejant pel parc, que era enorme, i d'altres feren més compres.
A les set i mitja ens trobàrem al Buckingham Palace i, a continuació, sopàrem i partírem cap a l'hotel.

El darrer dia vam haver de deixar l'habitació al matí i les maletes al vestíbul i anàrem al British Museum, fins a les dotze. I ja haguérem d'agafar l'autobús que ens duria a l'aeroport, on dinàrem abans d'embarcar a l'avió. A les set i mitja ja érem a Mallorca.

divendres, 17 de maig del 2013

El Baluard i la Sibil.la!

Joan Toni Pieras Lirola. 1r d'ESO F.  

El passat set de maig el grup de 1r F vam anar al Baluard, el Museu d'Art Contemporani de Palma, amb na Xesca de Llengua catalana i en Jordi, de Música. Vam començar veient el Costat de n'Ubú, que són titelles que va crear Joan Miró per representar una obra de teatre. Ens va agradar molt a tota la classe perquè vam imaginar i interpretar els dibuixos i les titelles que hi havia en aquella sala. Després vam veure art de tot tipus: colors clars i obscurs, abstractes i realistes, amb relleu i sense, etc.
Després anàrem a fer una xerrada sobre el personatge de la Sibil.la i ens van parlar de la seva història i, finalment, vam veure vídeos.

Va ser un dia molt especial, no momés per la visita, sinó també perquè un dels professors que ens acompanyava, en Jordi (el millor professor de Música), s'acomiadava de nosaltres perquè se'n va a treballar a Barcelona.




dimarts, 14 de maig del 2013

Sortida a Palma de 3r d'ESO i PALIC

Grup de 3r E i Palic. 

Dia 13 de maig la classe de 3r d'ESO B i els alumnes de Palic vàrem fer una sortida cultural per Palma amb dues professores de Llengua Catalana, na Xisca Salvà i n'Antònia Andreu. En el recorregut pel centre històric vàrem tenir ocasió d'observar edificis, carrers, pintures, relleus, escultures, làpides… que molt sovint ens passen a tots desapercebuts. 

Al voltant d'aquests centres d'interès vàrem anar coneixent llegendes, històries, anècdotes, miracles, tradicions populars o simples curiositats. Però també vàrem recordar fets històrics tan trascendentals com la Conquesta de Mallorca per Jaume I el Conqueridor, escriptors de la talla de Ramon Llull o personatges llegendaris com Sant Jordi. 

 Primer ens aturàrem a la Plaça d'Espanya, on vàrem recordar la figura històrica de Jaume I el Conqueridor. Després anàrem al Carrer de St. Miquel, on vàrem vaure una placa commemorativa situada just on hi havia la Porta de la Conquesta, i també ens explicaren coses interessants i curioses a l'Església de St. Antoniet i a l'Església de St. Miquel. A continuació, a la Plaça Major, ens varen mostrar la casa natal de Ramon Llull i sabérem què feia la Inquisició, situada en aquest lloc. A la Plaça de Cort ens vàrem fixar en l'Ajuntament, vam seure en el banc de "Sinofós", observàrem les figures d’en Dragó i en Caragol, en Figuera (el rellotge), el Gegant i la Geganta i les cadenes de Cort. Seguidament anàrem a la Plaça de Santa Eulàlia, on vàrem veure el rellotge de sol de Can Vila. 

Després baixàrem pel Parlament, que antigament era el "Círculo Mallorquín" i vam aprofitar per berenar al Passeig del Born, on també vam observar la placa commemorativa dels cavallers del Born, les lleones i el cap del Moro. A continuació passàrem per la Plaça del Mercat, on ens mostraren la pedra de Santa Catalina Tomàs i Can Berga; també passàrem per la Plaça de Joan Carles I per veure la Font de les Tortugues, on ens férem diverses fotos. 
Així com ens anaven explicant coses, nosaltres omplíem una fitxa per tal de recordar tot el que havíem après.

 Finalment les professores ens deixaren una estona per anar a passejar, fins a l'hora de tornar cap a l'institut.








Anam pel bon camí?


A. Mendoza (2n bat. B)

Actualment, les economies occidentals trontollen sobre uns fonaments poc sòlids i amb un esdevenidor poc prometedor. Durant els darrers anys aquestes economies s'han sustentat en bases com ara la construcció, el consumisme exacerbat per sobre de les nostres possibilitats motivat per la concessió elevada de crèdit, polítiques errònies sense cap perspectiva de futur i un cúmul de circumstàncies afegides que no deixen respirar al sistema, el qual ja va caure greument una vegada, el conegut Crac del 29, encara que amb un petit matís: ara ho anomenam sistema d'economia de mercat, o mixt, cosa que no deixa de ser un bell eufemisme per camuflar el capitalisme malsonant utilitzat llavors. Desafortunadament, la situació actual s'assembla massa a la de la Gran Depressió de l'economia americana.
Tot això ens ha portat a la conjuntura econòmica actual, que assota les arques estatals i les butxaques de la ciutadania en benefici d'uns quants, o de molts. Però l'única cosa que hi ha clara és qui no es troba entre ells, tal volta els mateixos que van crear aquesta crisi ara tinguin la clau per sortir-ne, la qual considerin que el seu enriquiment és suficient. Aquells que s'estan aprofitant d'aquesta dificultat per modelar el sistema al seu gust i acabar amb els privilegis bàsics que tant han costat d'aconseguir durant segles.

L'aplicació de les polítiques neoliberals com a única mesura per sortir de la crisi suposadament, no afavoreixen el creixement econòmic i ens estan portant de tornada al capitalisme salvatge del segle XVIII. El poder i els drets dels treballadors estan essent minvats en benefici de les grans corporacions, les entitats bancàries i qualque altre país.

Aquest fet està motivat per l'auge de les multinacionals xineses. Com podem comprovar en el documentari Les multinacionals xineses, centrat en TCL, una de les empreses més grans i amb més poder al mercat tecnològic xinès i internacional, els xinesos ja estan aquí. I han vingut per quedar-s'hi. I monopolitzar l'economia mundial. Sota una façana comunista, els valors que regeixen aquesta mena d'empreses estan més aviat relacionats amb el capitalisme, costi el que costi. L'única cosa important és produir i guanyar diners per guanyar-los, en comptes d'esdevenir un mitjà per realitzar altres activitats. Fan feina sense aturar i en unes condicions laborals pèssimes i amb jornals ínfims. No tenen sindicats i viuen isolats, ja que el Partit Comunista i l'empresa estan relacionats i monopolitzen la vida dels empleats, fins i tot en controlen llurs activitats ocioses. Podríem resumir la seva filosofia en la màxima: viure per fer feina en comptes de fer feina per viure. A més, l'empresa controla la població mitjançant la subvenció d'escoles i la inculcació dels seus valors de ben petits ençà.

Tot això és el que hi ha al darrere de l'elevat PIB de la Xina, un creixement econòmic que no es tradueix en desenvolupament econòmic de la població.
Aquest model laboral s'està tractant d'importar a les economies occidentals mitjançant les esmentades polítiques neoliberals. A més, el creixement econòmic del gran gegant comunista ha fet que aquest compri gran part del deute europeu i per tant controli llurs moviments perquè aquests bons siguin retornats. Aquests dos factors són els causants de l'empitjorament de les condicions laborals del nostre país, entre d'altres.

Com ja hem assenyalat anteriorment, aquesta crisi està essent aprofitada per alguns per atorgar poder en gran quantitat a determinats sectors a costa de la població i produir un canvi dràstic en el model de benestar.
Per aquest motiu arribam a la pregunta: anam pel bon camí?

Un cop assimilats tots els aspectes negatius de la crisi actual hem de veure-la des d'una altra perspectiva. Cal veure-la com una oportunitat per canviar la societat i el sistema, basant-los en el sentit comú i en polítiques sostenibles i justes. Molta gent coincideix que d'aquesta crisi se'n surt realitzant un canvi de paradigma, però els valors sobre els quals es basarà aquest canvi no poden ser una altra vegada equivocats i no ens podem permetre el luxe de retrocedir en lloc de progressar. El canvi d'esquema s'ha de produir de baix a dalt i no viceversa.

D'aquesta manera, hem de ser capaços de construir una nova societat que no torni a travelar per segona vegada amb la mateixa pedra, que aprengui dels seus errors. Ens han de servir d'exemple països com Bhutan, el motor de creixement del qual és el nivell de felicitat de llurs habitants per sobre de qualsevol indicador econòmic. Amb aquest tipus de mentalitat, i amb polítiques basades en la voluntat popular i la participació constant del poble en el futur del país aconseguirem sortir de la crisi i mirar endavant amb optimisme sabent que ho estam fent bé.



dilluns, 6 de maig del 2013

HAPPENING POÈTIC

Anam de viatge a València!

Ismael El Harrak Moreno. 3rESOE. 

El passat cap de setmana (dies 26, 27 i 28 d'abril) el grup de 3r d'ESOE, acompanyats pels professors Juanjo, Toni i Carles, vam anar de viatge a València on visitàrem el Museu de la Ciència, l'Oceanogràfic i l'Hemisfèric (on vam veure una pel.lícula en tres dimensions).
El divendres a les deu del matí ja érem tots puntuals al port. El trajecte va ser d'unes set hores. En arribar ens dirigírem a l'hotel, on ens repartírem en tres habitacions; una per als professors, una per a les al.lotes i una altra per als al.lots. A continuació vam anar al Centre comercial.
Dissabte al matí férem un recorregut pel centre de la ciutat; vam visitar el mercat, l'Estació del Nord, l'Ajuntament, etc. A l'horabaixa vam veure la pel.lícula en 3D a l'Hemisfèric i després ens donaren temps lliure.
Diumenge ja vam haver de fer les maletes i vam anar a l'Oceanogràfic i, a continuació, dinàrem a un bufet. Més tard visitàrem el Museu de la Ciència i finalment férem les darreres compres.
De tornada cap a Mallorca ens vam marejar molt, però ha estat una experiència molt divertida i ens ho vam passar molt bé!



DIA DEL LLIBRE: estàtues lectores

Gràcies a les 50 estàtues lectores hem establert un rècord!
50 estàtues lectores no està gens malament...gràcies per participar!


dijous, 2 de maig del 2013

Entrevista a n'Herminia García

Avui entrevistam la nostra professora de plàstica, n'Herminia.

  • Herminia, explica'ns on vares néixer.
  • Vaig néixer a La Habana, a Cuba.

  • Com era aquell lloc?
  • La veritat és que no me'n record gaire, perquè vaig venir a Mallorca amb cinc anys i en tenc uns records una mica difusos. De l'únic que faig memòria és que feia molta calor i que la gent era com molt alegre i molt especial.

  • Has estudiat qualque cosa a part de la plàstica?
  • Sí, bé, vaig començar a estudiar Primària al col·legi Jesús Maria, després vaig fer el batxillerat a Madre Alberta, vaig fer la selectivitat i després vaig anar cap a Barcelona a estudiar Belles Arts a la facultat de Belles Arts de Sant Jordi.

  • Ha canviat Cuba des que tu eres petita?
  • Jo crec que no, la veritat és que jo no hi he estat des de fa quaranta-cinc anys, i a causa del règim comunista ha estat molt tancada cap a l'exterior, i la tecnologia i els avanços que nosaltres disfrutam aquí a Espanya ells no els tenen, estan una mica endarrerits.

  • Què era el que més t'agradava de Cuba?
  • Anar a un teatre de titelles amb mu mare els dissabtes. També anar al zoo, anar a veure un tren que feia tot un recorregut per un parc i anar a l'aquari a veure els taurons.

  • Quin va ser el motiu per sortir de Cuba?
  • Mon pare feia feina a Cubana de Aviación, que era una companyia aèria. Ell era mecànic de vol. En aquell moment ja hi havia el règim comunista, i un pilot va voler fugir de Cuba amb un avió. Una persona va donar un “chivatazo” i tot l'equip d'aquell pilot va ser empresonat a un camp de treball durant un any i mig. I bé, el meu oncle tenia relacions bastant estretes amb el règim comunista, va intercedir i va enviar el meu pare cap a Espanya. Després va sol·licitar la fugida de la meva mare, la meva padrina i nosaltres. Però hi havia un problema, perquè mu mare era una cubana filla d'una persona espanyola i podia sortir repatriada cap a Espanya, però la meva germana i jo érem cubanes i no podíem sortir del país. Vàrem estar dos anys esperant la sortida i al final el cònsol va intercedir i vàrem poder sortir. Vàrem ser el darrer avió que va sortir de La Habana amb gent repatriada espanyola.

Gràcies, Herminia, per aquesta entrevista tan interessant.


Entrevistadors: Alberto Cárdenas García, Blanca García Driessen, Celine García Sánchez (tots tres alumnes de 1r ESO C).


I continuam amb les parelles lingüístiques...

A. Andreu. 

Divendres passat, dia 26 d'abril, ens tornàrem a trobar a la sala d'actes per continuar practicant el català.
Aquesta vegada, continuant amb la celebració de St.Jordi, que tota la setmana ha estat el centre d'atenció temàtica gràcies a totes les activitats que s'han dut a terme per part de l'Espai Creatiu, nosaltres també hem volgut posar el nostre granet d'arena parlant sobre aquest personatge tan especial.
Hem projectat una breu pel.lícula animada sobre la llegenda de St.Jordi i l'alumna Alexandra Dunca ens n'ha fet un resum. Mentrestant, en grups, ens inventàvem un final diferent...
I, com cada setmana, els alumnes de Cuina ens han fet el berenar: una coca de gató boníssima que s'ha acabat en qüestió de segons!