La setmana del 7 al 12 d’abril visità el nostre Institut de Calvià Mark Celaire, estudiant del Newham College, de 19 anys d’edat. Celaire està estudiant un «diploma» —es fa molt difícil traduir les equivalències entre el Regne Unit i l’Estat espanyol però sembla que vindria a ser una espècie de grau superior de dos anys— en Negocis (comptabilitat, màrqueting, administració, direcció, etc.) i fa comptes anar després a la universitat per estudiar alguna cosa relacionada amb aquest mateix tema.
Mark ha vingut a Mallorca amb altres divuit estudiants procedents de diferents parts del Regne Unit i tres professors amb voluntat també d’aprendre coses de nosaltres i la nostra cultura. La conversa la férem en anglès; heus-la ací traduïda al català.
P. Explica’ns, Mark, en primer lloc que hi has vingut a fer al nostre IES?
R. Bé, en realitat la meva visita al vostre centre s’emmarca dins l’anomenat projecte Leonardo d’intercanvi d’estudiants. Als estudiants ens fan intercanviar-nos dins aquest programa amb un altre país europeu i, a nosaltres, ens va tocar l’Estat espanyol i, concretament, la vostra illa: Mallorca. Palma, vaja.
P. Quant de temps t’hi estàs doncs per Palma?
R. Bé, hi he de passar quinze dies. Ja he esgotat la majoria del meu temps aquí perquè la veritat és que el proper dimarts ja me’n vaig.
P. O sigui que ja duus una setmana per aquí. En què ha consistit el teu viatge?
R. Bé, la setmana passada havia de visitar escoles de primària. De dimecres a divendres, vaig anar a veure un centre de preescolar i un de primària pròpiament dit. No em demanis els noms perquè no me’n recordo. I ara aquesta setmana em toca ser aquí amb vosaltres.
P. Només visitaràs aquest centre de secundària?
R. Sí, sí, només aquest centre.
P. Bé, una pregunta fàcil a formular-te és, havent estat alumne de secundària al Regne Unit, quina és la principal diferència que notes entre els centres d’allà i els d’aquí?
R. Home, la cosa que destaca més és que a Anglaterra els alumnes van a la mateixa escola des que tenen cinc anys fins que en compleixen setze, llavors van al college dos anys i després accedeixen a la universitat amb divuit (bé, de vegades abans d’entrar-hi fan un curs pont quan tenen devers divuit anys i llavors hi arriben ja amb dinou). I allà hi estan tres o quatre cursos.
P. Si fa no fa com aquí. I a quines classes has d’anar a l’IES Calvià?
R. Acabo d’arribar. He anat a un parell de classes i encara no ho tinc molt clar però... [treu una llista que indica les classes en què ha d’intervenir. Duu apuntat els noms d’en Ximo d’anglès, n’Esther, també d’anglès, n’Emilio, d’educació física, na Verónica, d’economia, i n’Eduard, també d’anglès. Els cursos que duu marcats són 4t D, 3r D, 3r C, 4t E, etc.].
P. De què hi parlaràs?
R. Es tracta que parli una mica de mi mateix. Que parli de mon pare, dels meus hobbies, interessos, estil de vida, etc.
P. Supòs que després els alumnes et demanaran coses? Quina mena de preguntes t’han fet ja?
R. M’han demanat sobre quin és el meu equip de futbol o quina mena de música escolto. Suposo que les coses típiques, no?
P. Què en penses del seu nivell d’anglès, pel que has pogut sentir?
R. Bé, molt bé. El seu anglès està bé. Ells han entès perfectament, crec, allò que jo els explicava, i es mostraven a més molt interessats. Eren simpàtics. En general, semblen amables i molt interessats a aprendre el meu idioma.
P. Imagino que tu no n’estàs assabentat però aquí s’ha generat una gran polèmica política sobre si les classes de qualsevol matèria també s’haurien de poder impartir en anglès a part del català (que és la llengua vehicular en què aquí es fan les classes) o el castellà. Tu què trobes?
R. Entenc que és una bona cosa que també es puguin fer classes en anglès perquè és una bona manera d’assolir els coneixements en aquest idioma. És clar, és una bona manera per arribar a entendre’l perquè aprendre un idioma suposa un llarg procés, no? I és clar, saber anglès crec que els pot resultar útil al capdavall. És una llengua que els permetrà viatjar i comunicar-se amb la resta del món.
P. Suposo que de català tu res. I el teu espanyol, et defenses?
R. Tampoc res. Sé dir quatre coses bàsiques. En tinc un nivell elemental. A veure si ara en tornar al Regne Unit m’hi poso.
P. Per què allà de segona llengua, als instituts, quina s’ensenya?
R. Home, jo diria que s’ensenya francès, alemany i espanyol com a segona llengua a parts iguals, encara que el més típic és estudiar francès com a segona llengua a pesar que l’alemany provingui de la mateixa família lingüística que l’anglès o que l’espanyol sigui una llengua tan escampada arreu del món.
P. Políticament, nosaltres sí que sabem que després de l’estiu Escòcia ha convocat un referèndum per decidir si se separa o es manté unida a la resta del país. Què en penses d’aquesta qüestió?
R. Bé, això està molt enlaire encara perquè el referèndum no ha tingut lloc i ningú sap què passarà. M’interessa la política, però no gosaria emetre cap diagnòstic sobre la qüestió. Seria massa arriscat ara mateix.
P. D’acord, però tu, el teu coret, què voldria que passàs en aquest referèndum?
R. Home, si jo pogués triar, m’estimaria més que Anglaterra i Escòcia continuessin unides com un sol país [es corregeix], com una sola nació volia dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada