Joan Mut i José Antonio Domínguez, 2n de Batxillerat
Pregunta.- Abans de començar parla'ns un poc de la teva vida, la teva infància, els teus estudis, on vares estudiar, on vares néixer...
Resposta.- Vaig néixer el 28 de Juliol de 1978 a Santa Maria, i tota la infància la vaig viure allà, que és on viu tota la meva família. Vaig estudiar a un col·legi de monges perquè el públic tenia molt mala fama, actualment ha canviat moltíssim. Quan vaig acabar vuitè d’EGB (llavors hi havia un altre sistema educatiu), vaig haver de sortir del poble perquè a Santa Maria només hi havia fins a vuitè, que és l’equivalent a segon d’ESO d'ara i vaig haver d'anar a Ciutat, al col.legi Sant Pere, on vaig estudiar BUP i COU (de 3r d’ESO a 2n de batxillerat). En principi volia estudiar ciències, perquè l’assignatura que més m'agradava era matemàtiques, des de petit ja tenia clar que volia ser professor, professor de matemàtiques, però a tercer de BUP, el 1r de batxiller d'ara, vaig tenir un professor de matemàtiques nefast, que em va fer agafar-li mania a l'assignatura i vaig canviar-me a lletres. La part d'història sempre m'havia agradat molt i a COU em va encantar, i quan vaig aprovar la Selectivitat, vaig decidir estudiar la carrera d’Història a la UIB.
P.-Quants anys duus de professor, fent classe?
R.-Duc com a professor 13 anys, d'aquets tretze els dos primers a la concertada. Després em van cridar de la llista d’interins i vaig passar a la pública, amb dues substitucions a Inca i llavors vaig tenir l'oportunitat d'anar dos anys complets a Eivissa a fer feina, si em quedava aquí a Mallorca no tenia garantit tenir feina sempre i vaig anar a Eivissa a viure. Com que a Eivissa no tenia amics ni família, i sense res, ja que ho havia deixat tot per anar a treballar allà, ho vaig aprofitar per a estudiar oposicions i també vaig estudiar francès i anglès a l'Escola oficial d'idiomes. Bé, vaig ocupar el meu temps per no estar desocupat. Vaig aprovar oposicions i vaig tornar a Mallorca, vaig fer un any de pràctiques a l’institut on havia fet feina a Inca com a substitut i llavors em varen donar plaça fixa en aquest institut, a l'IES Calvià. La provisional em va sortir a Son Ferrer, per la qual cosa vaig estar a punt d'anar a fer feina allà, però al final em donaren la plaça aquí i aquest ja és el setè curs.
P.-Com ha estat la teva experiència com a professor?
R.-La meva experiència com a professor es dividiria en tres experiències diferents: l'experiència com a professor a la concertada, que és bastant diferent a la de la pública; la meva experiència com a professor a la pública i la meva experiència com a professor dins un equip directiu.
Com a equip directiu es veuen les coses de forma diferent, molt diferent de com es veuen com a professor normal, ja que com a professor t'ocupes només de les teves àrees, veus els problemes que té el centre, però només hi passes un poc per damunt. I com a cap d'estudis te centres més en la problemàtica del centre i no tant en la problemàtica de la teva assignatura o del teu departament. Per tant, la visió que tens és molt més general i les decisions que prens també. A la concertada tot està molt més controlat, és com una empresa i te poden despatxar, en canvi a la pública, tots som companys, cadascú té un càrrec, però es veu d'una manera diferent.
P.-Quant a l'educació, quins canvis has notat? Tant com a professor, com alumne?
R.-Més que notar canvis en els anys que he estat professor, not canvis respecte de quan jo era alumne.
Respecte als al·lots, sí que veig que els joves d'avui en dia necessiten un sistema educatiu diferent al que tenim ara. El sistema que tenim ara pràcticament no ha canviat gens, en canvi, la societat sí que ha canviat. I molt. El sistema educatiu no ha canviat amb la societat, el món de les noves tecnologies, com s'expressen els alumnes, quines necessitats tenen, el món laboral, el temps que passen els pares i els alumnes a casa, tot això ha canviat radicalment en els darrers anys, però el sistema educatiu no ha canviat al mateix ritme, per tant, aquesta distància que hi ha i que cada cop es fa més gran sí que dóna lloc a entendre que el sistema no funciona, perquè no s'adapta a la nova realitat.
P.-Has notat la influència de la crisi? En l'educació, com a professor...
R.-Les retallades que hi ha a educació, sota el meu punt de vista, sí que es noten. Es noten principalment perquè als professors se'ls han assignat més hores lectives i això ha provocat que tenguin menys hores per preparar les classes i, vulguis o no, això estressa el professorat que necessita hores per preparar-les. Desgraciadament, la societat això no ho entén, no comprèn que perquè la seva feina sigui eficaç el professor necessita preparar les sessions . La gent que no fa feina a l'ensenyament pensa que només treballam les hores que som a l’aula. Per mi, les més importants són les hores de preparació. Implica que si hi ha noves tecnologies tu has d'adaptar el teu temari, pensar noves pràctiques que siguin més interessants per als alumnes... i això necessita moltes hores de preparació i no sempre l'administració entén que aquest temps te l'han de donar. Més aviat al contrari, és a dir, des que hi ha crisi et lleven aquest temps i això vol dir que per preparar unes classes millor del que eren abans o per actualitzar- les, necessites agafar temps propi, que no et paga l'Administració, és a dir, del teu temps d’oci. Em sembla injust, perquè a altres feines la jornada laboral té un inici i un acabament, en canvi en aquesta professió no, aqueixes hores per a mi són crucials.
P.-Quines són les teves funcions com a cap d'estudis?
R.-Com a cap d'estudis principalment tenc dos “camps de batalla”, que són els professors i els alumnes. Pel que fa als alumnes em centro en l'assistència, la disciplina, en els seus estudis, en els resultats acadèmics i per això tenc l'ajuda d'altres cap d'estudis, amb els quals ens repartim la tasca per nivells. El més difícil és enganxar els alumnes perquè confiïn que estudiant poden tenir un futur millor. I quant als professors , l'objectiu és que les classes es desenvolupin d'una manera normal i que més o menys tothom faci la feina i compleixi les funcions que té assignades, tant a classe, com fora d'ella, a les guàrdies, en activitats que es fan al centre, tant lectives com extraescolars, l'atenció als pares, etc. A més, hi ha unes altres funcions que et va requerint l'Administració, com estadístiques, informes, expedients... Tot això va sortint depenent del moment del curs.
P.-Com és el dia a dia com a cap d'estudis?
R.-Depèn del dia. Hi ha tres dies seguits que tinc classes i el treball s'acumula després de les classes. Per tant, aquells dies intent quedar-me els capvespres per dur a terme la feina. El treball de despatx que tinc cada dia és difícil de dur a terme perquè som un equip directiu molt obert als alumnes i als professors. Llavors la part burocràtica em queda pendent per als capvespres perquè al matí és impossible, normalment estic totes les hores rebent professors, alumnes i pares, per aquest ordre. Faig més hores lectives de les que em corresponen, igual que la resta de l'equip directiu, i això també fa que hi hagis de dedicar més hores.
P.-Hi ha hagut conflictes amb els professors en aquest temps?
R.-Conflictes greus no n'hi ha. Hi ha distints punts de vista entre professors o petits conflictes entre alumnes i professors. Si hi estan implicats alumnes, normalment es pot fer ús del servei de mediació i es cerca una solució. Som mil alumnes, quasi cent professors, més el personal no docent, unes mil cent cinquanta persones i és com una petita societat. A la societat hi ha moments de tensió, i aquí també, i s'intenten resoldre de la millor manera possible. Conflictes n'hi ha, però n'hi ha perquè en tota societat hi ha conflictes, no tothom pensa igual, no actua igual. Ara bé, que aquests conflictes duguin un problema greu al centre, decididament, no.
P.-Qualcun en concret?
R.-Cap, les situacions més tenses es produeixen a final de curs, amb els resultats finals.
P.-Però qualque exemple concret?
R.-No puc posar un exemple concret. Quan hi ha un conflicte s'intenta parlar amb els alumnes o professors afectats i es tracta de resoldre. Sempre que sigui possible. M’estim més no donar exemples concrets, però en línies generals no hi sol haver conflictes.
P.-Continuaràs com a cap d'estudis?
R.-En principi aquest és el primer any d'una nova etapa de quatre anys. Si hem començat és perquè volem acabar aquesta etapa, en tenim ganes, tenim projectes que ja hem iniciat i l'única cosa que em preocupa és que la situació a l’educació, que és molt tensa pel xoc que hi ha entre molts professors i l'Administració educativa, desmotivi encara més el professorat. Un professor desencantat és molt difícil de motivar per posar projectes en marxa. Sense projectes, no em veig com a cap d'estudis.
P.-Quins projectes són aquests?
El projecte que hem posat enguany en marxa està relacionat amb l’organització del treball i l'estudi dels alumnes, que no acaba de funcionar. Vull dir, els alumnes tendrien millors resultats si treballassin més a casa o d'una altra manera. Centrarem el projecte d'enguany en mirar com aconseguir una millora d'aquesta feina, d’aquesta organització de l'alumnat. Un altre projecte que tenim en marxa és la millora de l’eficàcia de la feina que fan els professors. Els professors d'aquest centre duen a terme molts projectes i ha arribat l'hora de veure quins funcionen i fer una neteja. L'equip directiu està molt orgullós de tot el que han fet els professors, de tot el que han posat en marxa. Jo crec que això es nota perquè la visió del centre dins el municipi ha canviat radicalment. I estam molt orgullosos d'haver aconseguit això. Ha arribat un moment que feim tantes coses que potser hauríem de plantejar-nos la seva eficàcia, molts d'aspectes es podrien fer d’una manera més simple. Ens centram en això.
P.-Hi ha hagut una millora respecte a altres equips directius?
R.-No ho puc comparar perquè hauria de treure les estadístiques de tots els cursos i calcular els resultats. Quan iniciàrem l’etapa com a equip directiu fa cinc anys, no quedaren registres de les anàlisis de resultats de les etapes anteriors. Només tenim els resultats de la nostra etapa. De l'etapa anterior hauríem de fer-ho i això genera molta feina. Per això no és possible comparar.
P.-I durant els anys d'aquest equip directiu?
R.-Va una mica per onades, depenent dels alumnes. Uns cursos ens fallen i tenen resultats inferiors als que crèiem que tendrien i uns altres han anat millor. En un principi els resultats que més han millorat són els de 1r i 2n d'ESO. També és veritat que són els cursos on més hem centrat els nostres esforços. Desgraciadament en aquest municipi hi ha un alt abandonament escolar perquè moltes famílies no veuen la necessitat d’inculcar als seus fills l'esforç per continuar estudiant i, a partir de 2n d'ESO, molts cerquen una altra sortida. Intentam que aquesta sortida sigui continuar estudiant un cicle formatiu o un PQPI perquè no es desvinculin dels estudis i intentin millorar, però no sempre és possible.
P.-Et plantees canviar de centre?
R.-No.
P.-Et retiraràs a l'IES Calvià?
R.-Falten molts d'anys. A dia d'avui estic suficientment bé en aquest centre com per no pensar en un trasllat.
P.-Com és la relació amb l'equip directiu?
R.-Immillorable. És molt bona i ha passat ja de la companyonia a l'amistat. Jo crec que això es nota i crec que és molt positiu per al centre. Un equip directiu en bona sintonia crec que és fonamental pel bon funcionament del centre, ja que la conducció del centre és molt difícil. No sempre s'entenen les decisions i no sempre s'entenen les actuacions que es fan, però el suport es mutu entre els caps d'estudis, la secretària i el director. És fonamental i mai no falla. Per això hem repetit.
P.-Quina opinió tens de la LOMCE?
R.-Sincerament no veig que la LOMCE pugui solucionar cap dels problemes que té l'educació avui dia. Crec que ha mesclat un poc els continguts, objectius i demés qüestions curriculars i el que ha tret és més del mateix. Continua sense cercar una coherència entre currículums de diferents àrees. Pens que la LOMCE no soluciona res, tot segueix igual. Hi ha un parell d'aspectes que intenten resoldre problemes, com per exemple que els alumnes hagin de prendre decisions abans o les revàlides... No entenc com alumnes que ara són immadurs puguin prendre decisions importants per al seu futur acadèmic i laboral i tinc dubtes que les revàlides solucionin res, amb l’actual sistema d'admissió i adscripció d'alumnes als centres i la diversitat que hi ha, segons les zones on s’ubiquen aquests. Des del moment que un col·legi concertat pot triar els seus alumnes i entre els propis col·legis públics també es poden seleccionar els alumnes, l'única cosa que tindrem seran instituts de primera, segona i tercera categoria. La revàlida reflectirà quins col·legis pertanyen a aquestes categories i no veig que sigui una solució al problema educatiu que tenim. Veig que només es vol fer un rànquing de centres, que per altra banda tots coneixem, però que ara es farà públic. No crec que solucioni res i encara pitjor, està generant una sèrie de conflictes entre el professorat i l'administració educativa.
P.-Què vols dir amb rànquing conegut per a tothom?
R.-No és un rànquing oficial. Tots els professors saben quins són els centres que tenen els millors resultats i els que no, en base a selectivitat o a la zona on són situats o la seva demanda d'admissió.
P.-Quin centre del municipi té millors resultats a selectivitat?
R.-A selectivitat nosaltres duim 2 anys amb el 100% d'aprovats.
P.-Són millors els centres públics?
R.-Els concertats seleccionen el seu alumnat, per tant els seus resultats tendeixen a ser millors. Això no significa que la seva tasca docent sigui millor.
P.-La responsabilitat és exclusiva de l'alumnat?
R.-Mai. Hi ha molts components que afecten als resultats. Però l'esforç de l'alumne és un dels més importants. Desgraciadament hi poden haver altres factors que afectin negativament aquest esforç.
P.-Per exemple?
R.-La família.
P.-El professorat hi influeix?
R.-El professorat de l'institut posa molt d'esforç i temps en aplicar nous projectes cada any. Sense dubte el centre ha millorat molt els últims anys gràcies a la implicació dels nostres professors. És clar que el professorat influeix en els resultats.
P.-El professorat té un paper clau?
R.-Clau no. Important sí.
P.-Quina es la teva opinió sobre el TIL?
R.-El decret de tractament de llengües em sembla que té un objectiu lloable i una manera de implantació deficitària. No crec que la manera d'implantar aquest decret sigui la més encertada. I crec que sempre, a l’hora d'implantar una llei educativa, ja sigui la LOMCE, el TIL o el que sigui, sempre s'hauria de tenir el consens de tota la comunitat educativa, no només d’una part. Tota la comunitat. Si no, l'única cosa que feim és ajornar els problemes fins al canvi de govern, per tant l'educació té una dependència de les eleccions i d'un sistema molt poc estable.
P.-Estàs d'acord amb el fons?
R.-S'ha de millorar la competència en anglès. Sí. D'acord. La competència lingüística en anglès no és bona, però crec en millors solucions. La manera d'aprendre un idioma no és la que tenim actualment. No és centrant-la en una gramàtica. Quan els alumnes aprenen castellà o català, comencen parlant-les. I quan saps parlar, llavors comences a aprendre a escriure, ningú comença a escriure un idioma sense saber parlar-lo i amb l'anglès es fa a la inversa. Saps escriure i després parlar si et pots permetre un viatge a l'estranger per anar a estudiar a Anglaterra o a on sigui. Però tenc dubtes que els alumnes amb el nostre sistema educatiu puguin assolir un nivell oral d'anglès competent. Això es milloraria amb més hores pràctiques o amb un canvi del currículum d'anglès, crec que en lloc de basar-se tant en continguts, l'aprenentatge d'anglès s'hauria de basar en l’expressió oral. Sí que crec que el decret té un fons vàlid, un interès per millorar la competència en anglès, però estic en desacord amb la forma d'implantar-lo. Disminuir els coneixements d’una altra matèria per fer-la en un idioma estranger no és la forma adequada, sota el meu punt de vista.
P.-S'ha polititzat el TIL?
R.-No és que s'hagi polititzat el TIL, és que es polititza qualsevol llei educativa que s'implanta o qualsevol decret educatiu. Si l'educació canvia depenent del color del partit que governa, malament anam, perquè el partit que governa, governa per a tothom i no tots som del mateix color. Per tant, hi hauria d'haver una educació sense color polític.
P.-Ni verd?
R.-No. Sense color. Tota la comunitat educativa hauria d'estar d'acord amb les lleis que s'implanten a l'educació. És difícil, però no impossible.
P.-Faries vaga?
R.-Com a cap d'estudis no puc fer vaga, però n’he fet en el passat si he cregut que defensava les meves idees. Encara així, cada vegada crec menys en l’eficàcia de les vagues.
P.-Quina opinió tens sobre el procés separatista?
R.-Crec que tots els pobles tenen dret a expressar els seus sentiments nacionals i crec que tots els governs han d'escoltar aquests sentiments. Si hi hagués més diàleg entre les parts s'arribaria a una solució molt més prest.
P.-Estàs d'acord amb el referèndum?
R.-Sempre. Els referèndums em semblen una bona opció democràtica. Estic totalment en contra que un govern guanyi les eleccions i s’oblidi de nosaltres fins a les següents , el poder no és un xec en blanc per fer el que vulguin. Els polítics treballen per a nosaltres i per tant estan obligats a fer el que el poble vol. Per tant, un referèndum és una manera de poder veure què pensen els habitants del teu país abans de prendre una decisió crucial. Crec que qualsevol decisió referent al tema educatiu, sanitari, nacionalista... és vital. Un referèndum sempre em semblarà bé. Crec que a altres països es té molt més clar que els polítics treballen per als ciutadans i en aquest país això s'ha perdut, bé, en realitat no s’ha tingut mai.
P.-Creus que se celebrarà? Quina seria la teva resposta?
R.-No tinc clar si es farà o no, cap de les opcions em sorprendria. Crec que si el PP continua al poder no permetrà que es faci, per raons econòmiques i per com s'han expressat els dirigents populars. Què votaria jo? Abans que una independència crec que la situació es solucionaria amb una República federal.
P.-Comunitats autònomes o federalisme?
R.-Federalisme.
Moltes gràcies per la teva col.laboració.
“Es polititza qualsevol llei o decret pel que fa a l'educació”N'Enrique Sànchez Nievas, cap d'estudis de l'IES Calvià, ens concedeix una entrevista per tal de conèixer aspectes personals seus i la seva opinió sobre els temes referents a l'educació.
Pregunta.- Abans de començar parla'ns un poc de la teva vida, la teva infància, els teus estudis, on vares estudiar, on vares néixer...
Resposta.- Vaig néixer el 28 de Juliol de 1978 a Santa Maria, i tota la infància la vaig viure allà, que és on viu tota la meva família. Vaig estudiar a un col·legi de monges perquè el públic tenia molt mala fama, actualment ha canviat moltíssim. Quan vaig acabar vuitè d’EGB (llavors hi havia un altre sistema educatiu), vaig haver de sortir del poble perquè a Santa Maria només hi havia fins a vuitè, que és l’equivalent a segon d’ESO d'ara i vaig haver d'anar a Ciutat, al col.legi Sant Pere, on vaig estudiar BUP i COU (de 3r d’ESO a 2n de batxillerat). En principi volia estudiar ciències, perquè l’assignatura que més m'agradava era matemàtiques, des de petit ja tenia clar que volia ser professor, professor de matemàtiques, però a tercer de BUP, el 1r de batxiller d'ara, vaig tenir un professor de matemàtiques nefast, que em va fer agafar-li mania a l'assignatura i vaig canviar-me a lletres. La part d'història sempre m'havia agradat molt i a COU em va encantar, i quan vaig aprovar la Selectivitat, vaig decidir estudiar la carrera d’Història a la UIB.
P.-Quants anys duus de professor, fent classe?
R.-Duc com a professor 13 anys, d'aquets tretze els dos primers a la concertada. Després em van cridar de la llista d’interins i vaig passar a la pública, amb dues substitucions a Inca i llavors vaig tenir l'oportunitat d'anar dos anys complets a Eivissa a fer feina, si em quedava aquí a Mallorca no tenia garantit tenir feina sempre i vaig anar a Eivissa a viure. Com que a Eivissa no tenia amics ni família, i sense res, ja que ho havia deixat tot per anar a treballar allà, ho vaig aprofitar per a estudiar oposicions i també vaig estudiar francès i anglès a l'Escola oficial d'idiomes. Bé, vaig ocupar el meu temps per no estar desocupat. Vaig aprovar oposicions i vaig tornar a Mallorca, vaig fer un any de pràctiques a l’institut on havia fet feina a Inca com a substitut i llavors em varen donar plaça fixa en aquest institut, a l'IES Calvià. La provisional em va sortir a Son Ferrer, per la qual cosa vaig estar a punt d'anar a fer feina allà, però al final em donaren la plaça aquí i aquest ja és el setè curs.
P.-Com ha estat la teva experiència com a professor?
R.-La meva experiència com a professor es dividiria en tres experiències diferents: l'experiència com a professor a la concertada, que és bastant diferent a la de la pública; la meva experiència com a professor a la pública i la meva experiència com a professor dins un equip directiu.
Com a equip directiu es veuen les coses de forma diferent, molt diferent de com es veuen com a professor normal, ja que com a professor t'ocupes només de les teves àrees, veus els problemes que té el centre, però només hi passes un poc per damunt. I com a cap d'estudis te centres més en la problemàtica del centre i no tant en la problemàtica de la teva assignatura o del teu departament. Per tant, la visió que tens és molt més general i les decisions que prens també. A la concertada tot està molt més controlat, és com una empresa i te poden despatxar, en canvi a la pública, tots som companys, cadascú té un càrrec, però es veu d'una manera diferent.
P.-Quant a l'educació, quins canvis has notat? Tant com a professor, com alumne?
R.-Més que notar canvis en els anys que he estat professor, not canvis respecte de quan jo era alumne.
Respecte als al·lots, sí que veig que els joves d'avui en dia necessiten un sistema educatiu diferent al que tenim ara. El sistema que tenim ara pràcticament no ha canviat gens, en canvi, la societat sí que ha canviat. I molt. El sistema educatiu no ha canviat amb la societat, el món de les noves tecnologies, com s'expressen els alumnes, quines necessitats tenen, el món laboral, el temps que passen els pares i els alumnes a casa, tot això ha canviat radicalment en els darrers anys, però el sistema educatiu no ha canviat al mateix ritme, per tant, aquesta distància que hi ha i que cada cop es fa més gran sí que dóna lloc a entendre que el sistema no funciona, perquè no s'adapta a la nova realitat.
P.-Has notat la influència de la crisi? En l'educació, com a professor...
R.-Les retallades que hi ha a educació, sota el meu punt de vista, sí que es noten. Es noten principalment perquè als professors se'ls han assignat més hores lectives i això ha provocat que tenguin menys hores per preparar les classes i, vulguis o no, això estressa el professorat que necessita hores per preparar-les. Desgraciadament, la societat això no ho entén, no comprèn que perquè la seva feina sigui eficaç el professor necessita preparar les sessions . La gent que no fa feina a l'ensenyament pensa que només treballam les hores que som a l’aula. Per mi, les més importants són les hores de preparació. Implica que si hi ha noves tecnologies tu has d'adaptar el teu temari, pensar noves pràctiques que siguin més interessants per als alumnes... i això necessita moltes hores de preparació i no sempre l'administració entén que aquest temps te l'han de donar. Més aviat al contrari, és a dir, des que hi ha crisi et lleven aquest temps i això vol dir que per preparar unes classes millor del que eren abans o per actualitzar- les, necessites agafar temps propi, que no et paga l'Administració, és a dir, del teu temps d’oci. Em sembla injust, perquè a altres feines la jornada laboral té un inici i un acabament, en canvi en aquesta professió no, aqueixes hores per a mi són crucials.
P.-Quines són les teves funcions com a cap d'estudis?
R.-Com a cap d'estudis principalment tenc dos “camps de batalla”, que són els professors i els alumnes. Pel que fa als alumnes em centro en l'assistència, la disciplina, en els seus estudis, en els resultats acadèmics i per això tenc l'ajuda d'altres cap d'estudis, amb els quals ens repartim la tasca per nivells. El més difícil és enganxar els alumnes perquè confiïn que estudiant poden tenir un futur millor. I quant als professors , l'objectiu és que les classes es desenvolupin d'una manera normal i que més o menys tothom faci la feina i compleixi les funcions que té assignades, tant a classe, com fora d'ella, a les guàrdies, en activitats que es fan al centre, tant lectives com extraescolars, l'atenció als pares, etc. A més, hi ha unes altres funcions que et va requerint l'Administració, com estadístiques, informes, expedients... Tot això va sortint depenent del moment del curs.
P.-Com és el dia a dia com a cap d'estudis?
R.-Depèn del dia. Hi ha tres dies seguits que tinc classes i el treball s'acumula després de les classes. Per tant, aquells dies intent quedar-me els capvespres per dur a terme la feina. El treball de despatx que tinc cada dia és difícil de dur a terme perquè som un equip directiu molt obert als alumnes i als professors. Llavors la part burocràtica em queda pendent per als capvespres perquè al matí és impossible, normalment estic totes les hores rebent professors, alumnes i pares, per aquest ordre. Faig més hores lectives de les que em corresponen, igual que la resta de l'equip directiu, i això també fa que hi hagis de dedicar més hores.
P.-Hi ha hagut conflictes amb els professors en aquest temps?
R.-Conflictes greus no n'hi ha. Hi ha distints punts de vista entre professors o petits conflictes entre alumnes i professors. Si hi estan implicats alumnes, normalment es pot fer ús del servei de mediació i es cerca una solució. Som mil alumnes, quasi cent professors, més el personal no docent, unes mil cent cinquanta persones i és com una petita societat. A la societat hi ha moments de tensió, i aquí també, i s'intenten resoldre de la millor manera possible. Conflictes n'hi ha, però n'hi ha perquè en tota societat hi ha conflictes, no tothom pensa igual, no actua igual. Ara bé, que aquests conflictes duguin un problema greu al centre, decididament, no.
P.-Qualcun en concret?
R.-Cap, les situacions més tenses es produeixen a final de curs, amb els resultats finals.
P.-Però qualque exemple concret?
R.-No puc posar un exemple concret. Quan hi ha un conflicte s'intenta parlar amb els alumnes o professors afectats i es tracta de resoldre. Sempre que sigui possible. M’estim més no donar exemples concrets, però en línies generals no hi sol haver conflictes.
P.-Continuaràs com a cap d'estudis?
R.-En principi aquest és el primer any d'una nova etapa de quatre anys. Si hem començat és perquè volem acabar aquesta etapa, en tenim ganes, tenim projectes que ja hem iniciat i l'única cosa que em preocupa és que la situació a l’educació, que és molt tensa pel xoc que hi ha entre molts professors i l'Administració educativa, desmotivi encara més el professorat. Un professor desencantat és molt difícil de motivar per posar projectes en marxa. Sense projectes, no em veig com a cap d'estudis.
P.-Quins projectes són aquests?
El projecte que hem posat enguany en marxa està relacionat amb l’organització del treball i l'estudi dels alumnes, que no acaba de funcionar. Vull dir, els alumnes tendrien millors resultats si treballassin més a casa o d'una altra manera. Centrarem el projecte d'enguany en mirar com aconseguir una millora d'aquesta feina, d’aquesta organització de l'alumnat. Un altre projecte que tenim en marxa és la millora de l’eficàcia de la feina que fan els professors. Els professors d'aquest centre duen a terme molts projectes i ha arribat l'hora de veure quins funcionen i fer una neteja. L'equip directiu està molt orgullós de tot el que han fet els professors, de tot el que han posat en marxa. Jo crec que això es nota perquè la visió del centre dins el municipi ha canviat radicalment. I estam molt orgullosos d'haver aconseguit això. Ha arribat un moment que feim tantes coses que potser hauríem de plantejar-nos la seva eficàcia, molts d'aspectes es podrien fer d’una manera més simple. Ens centram en això.
P.-Hi ha hagut una millora respecte a altres equips directius?
R.-No ho puc comparar perquè hauria de treure les estadístiques de tots els cursos i calcular els resultats. Quan iniciàrem l’etapa com a equip directiu fa cinc anys, no quedaren registres de les anàlisis de resultats de les etapes anteriors. Només tenim els resultats de la nostra etapa. De l'etapa anterior hauríem de fer-ho i això genera molta feina. Per això no és possible comparar.
P.-I durant els anys d'aquest equip directiu?
R.-Va una mica per onades, depenent dels alumnes. Uns cursos ens fallen i tenen resultats inferiors als que crèiem que tendrien i uns altres han anat millor. En un principi els resultats que més han millorat són els de 1r i 2n d'ESO. També és veritat que són els cursos on més hem centrat els nostres esforços. Desgraciadament en aquest municipi hi ha un alt abandonament escolar perquè moltes famílies no veuen la necessitat d’inculcar als seus fills l'esforç per continuar estudiant i, a partir de 2n d'ESO, molts cerquen una altra sortida. Intentam que aquesta sortida sigui continuar estudiant un cicle formatiu o un PQPI perquè no es desvinculin dels estudis i intentin millorar, però no sempre és possible.
P.-Et plantees canviar de centre?
R.-No.
P.-Et retiraràs a l'IES Calvià?
R.-Falten molts d'anys. A dia d'avui estic suficientment bé en aquest centre com per no pensar en un trasllat.
P.-Com és la relació amb l'equip directiu?
R.-Immillorable. És molt bona i ha passat ja de la companyonia a l'amistat. Jo crec que això es nota i crec que és molt positiu per al centre. Un equip directiu en bona sintonia crec que és fonamental pel bon funcionament del centre, ja que la conducció del centre és molt difícil. No sempre s'entenen les decisions i no sempre s'entenen les actuacions que es fan, però el suport es mutu entre els caps d'estudis, la secretària i el director. És fonamental i mai no falla. Per això hem repetit.
P.-Quina opinió tens de la LOMCE?
R.-Sincerament no veig que la LOMCE pugui solucionar cap dels problemes que té l'educació avui dia. Crec que ha mesclat un poc els continguts, objectius i demés qüestions curriculars i el que ha tret és més del mateix. Continua sense cercar una coherència entre currículums de diferents àrees. Pens que la LOMCE no soluciona res, tot segueix igual. Hi ha un parell d'aspectes que intenten resoldre problemes, com per exemple que els alumnes hagin de prendre decisions abans o les revàlides... No entenc com alumnes que ara són immadurs puguin prendre decisions importants per al seu futur acadèmic i laboral i tinc dubtes que les revàlides solucionin res, amb l’actual sistema d'admissió i adscripció d'alumnes als centres i la diversitat que hi ha, segons les zones on s’ubiquen aquests. Des del moment que un col·legi concertat pot triar els seus alumnes i entre els propis col·legis públics també es poden seleccionar els alumnes, l'única cosa que tindrem seran instituts de primera, segona i tercera categoria. La revàlida reflectirà quins col·legis pertanyen a aquestes categories i no veig que sigui una solució al problema educatiu que tenim. Veig que només es vol fer un rànquing de centres, que per altra banda tots coneixem, però que ara es farà públic. No crec que solucioni res i encara pitjor, està generant una sèrie de conflictes entre el professorat i l'administració educativa.
P.-Què vols dir amb rànquing conegut per a tothom?
R.-No és un rànquing oficial. Tots els professors saben quins són els centres que tenen els millors resultats i els que no, en base a selectivitat o a la zona on són situats o la seva demanda d'admissió.
P.-Quin centre del municipi té millors resultats a selectivitat?
R.-A selectivitat nosaltres duim 2 anys amb el 100% d'aprovats.
P.-Són millors els centres públics?
R.-Els concertats seleccionen el seu alumnat, per tant els seus resultats tendeixen a ser millors. Això no significa que la seva tasca docent sigui millor.
P.-La responsabilitat és exclusiva de l'alumnat?
R.-Mai. Hi ha molts components que afecten als resultats. Però l'esforç de l'alumne és un dels més importants. Desgraciadament hi poden haver altres factors que afectin negativament aquest esforç.
P.-Per exemple?
R.-La família.
P.-El professorat hi influeix?
R.-El professorat de l'institut posa molt d'esforç i temps en aplicar nous projectes cada any. Sense dubte el centre ha millorat molt els últims anys gràcies a la implicació dels nostres professors. És clar que el professorat influeix en els resultats.
P.-El professorat té un paper clau?
R.-Clau no. Important sí.
P.-Quina es la teva opinió sobre el TIL?
R.-El decret de tractament de llengües em sembla que té un objectiu lloable i una manera de implantació deficitària. No crec que la manera d'implantar aquest decret sigui la més encertada. I crec que sempre, a l’hora d'implantar una llei educativa, ja sigui la LOMCE, el TIL o el que sigui, sempre s'hauria de tenir el consens de tota la comunitat educativa, no només d’una part. Tota la comunitat. Si no, l'única cosa que feim és ajornar els problemes fins al canvi de govern, per tant l'educació té una dependència de les eleccions i d'un sistema molt poc estable.
P.-Estàs d'acord amb el fons?
R.-S'ha de millorar la competència en anglès. Sí. D'acord. La competència lingüística en anglès no és bona, però crec en millors solucions. La manera d'aprendre un idioma no és la que tenim actualment. No és centrant-la en una gramàtica. Quan els alumnes aprenen castellà o català, comencen parlant-les. I quan saps parlar, llavors comences a aprendre a escriure, ningú comença a escriure un idioma sense saber parlar-lo i amb l'anglès es fa a la inversa. Saps escriure i després parlar si et pots permetre un viatge a l'estranger per anar a estudiar a Anglaterra o a on sigui. Però tenc dubtes que els alumnes amb el nostre sistema educatiu puguin assolir un nivell oral d'anglès competent. Això es milloraria amb més hores pràctiques o amb un canvi del currículum d'anglès, crec que en lloc de basar-se tant en continguts, l'aprenentatge d'anglès s'hauria de basar en l’expressió oral. Sí que crec que el decret té un fons vàlid, un interès per millorar la competència en anglès, però estic en desacord amb la forma d'implantar-lo. Disminuir els coneixements d’una altra matèria per fer-la en un idioma estranger no és la forma adequada, sota el meu punt de vista.
P.-S'ha polititzat el TIL?
R.-No és que s'hagi polititzat el TIL, és que es polititza qualsevol llei educativa que s'implanta o qualsevol decret educatiu. Si l'educació canvia depenent del color del partit que governa, malament anam, perquè el partit que governa, governa per a tothom i no tots som del mateix color. Per tant, hi hauria d'haver una educació sense color polític.
P.-Ni verd?
R.-No. Sense color. Tota la comunitat educativa hauria d'estar d'acord amb les lleis que s'implanten a l'educació. És difícil, però no impossible.
P.-Faries vaga?
R.-Com a cap d'estudis no puc fer vaga, però n’he fet en el passat si he cregut que defensava les meves idees. Encara així, cada vegada crec menys en l’eficàcia de les vagues.
P.-Quina opinió tens sobre el procés separatista?
R.-Crec que tots els pobles tenen dret a expressar els seus sentiments nacionals i crec que tots els governs han d'escoltar aquests sentiments. Si hi hagués més diàleg entre les parts s'arribaria a una solució molt més prest.
P.-Estàs d'acord amb el referèndum?
R.-Sempre. Els referèndums em semblen una bona opció democràtica. Estic totalment en contra que un govern guanyi les eleccions i s’oblidi de nosaltres fins a les següents , el poder no és un xec en blanc per fer el que vulguin. Els polítics treballen per a nosaltres i per tant estan obligats a fer el que el poble vol. Per tant, un referèndum és una manera de poder veure què pensen els habitants del teu país abans de prendre una decisió crucial. Crec que qualsevol decisió referent al tema educatiu, sanitari, nacionalista... és vital. Un referèndum sempre em semblarà bé. Crec que a altres països es té molt més clar que els polítics treballen per als ciutadans i en aquest país això s'ha perdut, bé, en realitat no s’ha tingut mai.
P.-Creus que se celebrarà? Quina seria la teva resposta?
R.-No tinc clar si es farà o no, cap de les opcions em sorprendria. Crec que si el PP continua al poder no permetrà que es faci, per raons econòmiques i per com s'han expressat els dirigents populars. Què votaria jo? Abans que una independència crec que la situació es solucionaria amb una República federal.
P.-Comunitats autònomes o federalisme?
R.-Federalisme.
Moltes gràcies per la teva col.laboració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada