Marta
Serrano Coll
A
Mallorca només hi ha una universitat que no ofereix totes les
carreres; per això molts estudiants se'n van a la Península. Però
n'hi ha altres que decideixen anar-se'n a països estrangers per
acabar els seus estudis. Un d'aquests exalumnes, na Júlia Manchado,
ens explica la seva experiència.
-Què
estàs estudiant i a on ?
Estudii
medicina a la Medical University of Varna (Bulgària).
-Sempre has sabut que volies estudiar medicina?
Sempre
he sabut que volia estudiar-ne,
sí,
des
que era molt petita. Així i tot, vaig tenir dos anys en què dubtava
entre odontologia i medicina però finalment em vaig decidir pel que
sempre havia estat la meva primera opció.
-Quins són els motius
que et van fer anar a Varna i no a un altre lloc?
Quan
vaig decidir sortir d'Espanya per estudiar Medicina em vaig trobar
diversos llocs en els quals hi havia universitats de medicina i
accedir-hi
no resultava molt difícil, entre ells, Pleven (també a Bulgària),
Lituània, Txèquia o Budapest. Varna em va semblar la millor opció,
perquè
poder
seguir vivint prop del mar per a mi era molt important atès
que he
viscut sempre a
una illa. Aquesta
és una de les típiques coses que no valores fins a moments com ara
aquest.
-Quins són els
principals problemes amb què t'has trobat?
Sense
pensar-m'ho gaire
el problema més
gros
ha estat separar-me
de la meva família, dels meus amics, en definitiva, de la gent de
Mallorca. No és fàcil traslladar-te a un lloc completament
desconegut, amb una llengua i cultura diferents i es fa difícil si
et toca fer-ho tota sola
però això només és difícil el primer mes, llavors comences a
veure que a
la
fi estudies el que t'agrada, que la gent ho fa tot una mica més
fàcil i sobretot que hi ha mil estudiants de diferents parts del món
en la mateixa situació que tu. Supòs
que aquesta és una de les principals raons per les quals es crea
l'enorme bona
sintonia
entre tots els estudiants.
-T'hauràs trobat amb
molta gent de diferents nacionalitats, hi ha molts espanyols?
No, en
un curs pots arribar a trobar-te amb cinc espanyols més; la majoria
d'estudiants són alemanys i anglesos.
-Tens intenció d'acabar
la carrera allà?
No,
la meva intenció no és acabar la carrera a Varna. Però
si
em demanes on vull acabar tampoc sabria què
respondre't. Encara
falta molt de temps.
-En quin idioma aquestes
estudiant la carrera?
La
carrera l'estic estudiant en anglès i faig sis hores setmanals de
búlgar.
-Et resulta molt
complicat estudiar una carrera que no és en la teva llengua?
No,
aquesta ha estat una de les coses més fàcils, tot i que en principi
resultava ser una de les meves primeres preocupacions. Adaptar-me a
una nova llengua ha estat el que menys m'ha costat.
I per acabar,
recomanaries sortir a estudiar a l'estranger?
Sí,
crec que anar-te'n a l'estranger a estudiar és una cosa que tots els
que puguin ho
han de fer. Les pors del principi són lògiques,
i
jo també els vaig tenir. Ara com
ara, crec que és una de les millors coses que he pogut fer, estudiar
la carrera en un altre idioma, viure mil experiències inoblidables i
inigualables, a nivell personal, no crec que hi hagi res que pugui
enriquir més. Això sí, el més destacable amb les relacions amb la
resta d'estudiants, aquestes relacions internacionals, és
conèixer gent de tot arreu del món i amb cultures totalment
diferents de les teves. És
increïble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada