Els alumnes de l'Espai Creatiu se preparen per participar als tallers de l'Encontre de Teatre en Català que se durà a terme la propera setmana a Artà. Allà compartiran experiències amb alumnes d'altres instituts de l'illa i alumnes de l'IES Isabel de Villena, de València. Aquests darrers ens acompanyaran el dimecres dia l, per conèixer el nostre centre.
Alguns dels alumnes i professors de l'Espai Creatiu
Com ja sabeu, dijous 26 de
març, la Comissió de Solidaritat va organitzar la Setena Jornada Solidària amb
un gran èxit de participació i una important recaptació, que es destinarà
íntegrament a Aspanob, Can Gazà, el Fons mallorquí d'ajuda i l'associació
Nomanó, ONG creada pels alumnes de 3r d'ESO, amb la finalitat de recaptar fons
per als nins necessitats d'Àfrica.
Hi va haver diferents
tallers conduïts tant per professors com per alumnes: de reciclatge (amb
oueres de cartró van fer cortines florals), de ball (bachata), de zumba
(alumnes i professors feren exercicis d'aquesta modalitat de ball, dirigits per
dos monitors del gimnàs Illes), de teatre, de futbol (amb deu
equips), de tennis de taula, de bàsquet (deu equips), de voleibol
i bàdminton, de jocs d'ordinador, de hip-hop, de Hama
Beads, de Boots Camp, i de Play Station. També es va fer el
taller d'escalada al nostre rocòdrom (dirigit per Jaume Pons, professor
del CTEIB) i, finalment, es va fer la clàssica gimcana.
Com cada any, es va muntar
el tradicional Mercadet Solidari.
Malgrat que tots els
participants es mereixien un premi, sempre hi ha d'haver uns guanyadors, que
van ser els següents:
Gimcana: Alicia, Neus, Irene i Lucy (1r
premi); Adriana, Nerea, Dana, Valentina i Larisa (2n premi)
Tothom té un somni i el seu era escriure. Ho feia
sempre que podia, a casa, a classe: amb l’ordinador, a mà... Volia ser una
escriptora famosa com bé li deia una antiga professora seva. Més que
agradar-li, li encantava escriure; era la seva manera d’escapar de la realitat
i viatjar al seu món, on res era impossible i ningú no la molestava. Record
que, cada dia en arribar a casa, s'asseia al seu escriptori i encenia
l’ordinador disposada a escriure, però mai no ho feia sense música.
Aquesta era una altra, la música, la seva via
d’escapament. No cantava bé, tampoc no tocava instruments, però li encantava
escoltar la música amb els seus auriculars blancs, aquells que li va regalar el
seu pare; i sempre posava la música a tot volum, al màxim, i no li importava no
sentir el que passava a casa seva, ni si el seu germà feia alguna malifeta o
els seus pares es barallaven.
Ara encara fa tot això, encara que té menys
temps. Es passa el dia signant llibres i viatjant. Sí, s’ha fet famosa. Ella, a
qui tothom desanimava i ningú no creia, està en el lloc més alt amb l’ajuda de
ningú. I és per això que tothom està orgullós d’ella, però no ho sap.
El passat dimecres 13 de març, els alumnes de
3rC i D vam anar al Pla de Cúber i davallàrem fins a Sóller. Ens acompanyaven
els professors Pedro, Alberto i Juanjo.
Vam partir a les vuit del matí de l'institut i
arribàrem devers les deu. Al cap de poc començàrem a caminar. Vam berenar al
refugi de Cúber i tot seguit, férem l'itinerari. Primer vàrem arribar alColl de l'Ofre on vam veure un grup de cases
a les quals, però, no s'hi podia accedir. A continuació, i seguint el curs del
torrent, vam travessar el barranc de Biniaraix, on hi havia cascades procedents
del torrent. En arribar al poble de Sóller vam menjar un bon gelat, fet
artesanalment. A l'institut hi arribàrem a les quatre i mitja. Va ser una
experiència inoblidable!
Text: Tiffany
Vallejo, 4t d'ESO D Fotos: Layla Fraser, 4t d'ESO A
El passat
13 de març els alumnes de 4t d'ESO que fan l'optativa de Llatí, vam anar al
Teatre Principal a veure l'obra Electra, amb la professora d'aquesta
matèria, Cristina, i els professors de Socials, Pedroi Joan. És la quarta
obra de teatre que he vist a la meva vida i puc dir, sense exagerar, que és la
millor. Crec que malgrat la seva manca de material i vestuari, tant actors com
actrius van brodar els seus papers amb entrega i passió. Vaig veure que havien
assajat molt per representar aquests personatges clàssics i em vaig sentir
absorbida per aquesta tragèdia clàssica amb tocs còmics. Si en voleu saber l'argument aquí el teniu:
En tornar
de la Guerra de Troia, Agamèmnon, és rebut a Micenas per la seva dona
Clitemnestra, qui l'assassina amb l'ajuda del seu amant, Egist, castigant el
seu marit d'aquesta manera per haver-se atrevit a sacrificar la filla de tots
dos, Ifigènia, per tal que la flota grega pogués partir rumb a Troia.
Els altres
fills, Orestes, Electra i Crisòtemis han patit mentrestant sorts molt diverses.
Les dues germanes segueixen vivint a Micenas, mantenint una relació amor-odi a
causa de la diferent actitud després de l'assassinat del seu pare . Crisòtemis
roman al palau, sense expectatives de futur i sense gaudir de la vida i Electra
viu una existència lamentable en una barraca apartada de la mansió real.
Orestes,
que havia partit feia ja molt de temps amb l'ajuda de la seva germana Electra,
té l'esperança de tornar i venjar la mort del seu pare, per la qual cosa la
seva mare viu amb temor.
Després
d'un llarg temps, Orestes arriba a Micenes, acompanyat per Pílades, el qual
anuncia la falsa mort d'Orestes a la reina i la seva filla Electra, deixant
així la reina amb un sentiment de tranquil·litat ,mentre que Electra s'enfonsa
més en el seu pou de tristesa , ja que pensa que ha perdut l'última esperança
de venjar el seu difunt pare.
Orestes no
pot veure patir la seva germana, així que li explica la veritat i el seu pla.
Poc
després Orestes i Pílades entren a palau, i se sent el plor de Clitemnestra
quan la maten. I finalment, quan Egist
és guiat per Orestes i Pílades, fins a
l'habitació on Agamèmnon havia mort, és assassinat allà mateix.
El passat dia 21 de febrer els grups
de 2n A i B anàrem a Barcelona. El viatge començà ben prest, ja
que a les vuit sortia l'avió. Arribàrem a la Ciutat Comtal devers
les 10 del matí i tot d'una deixàrem les maletes a l'hostal Casa
Gràcia, al carrer cèntric de Gràcia.
Vam fer una
volta per la ciutat i, a l'horabaixa, un petit grup anà al Camp
Nou a veure elBarça- Màlaga (guanyà l'equip
visitant per 0-1) i l'altre grup anà de compres. Al vespre sopàrem
de pizzes i anàrem a fer una volta pels pubs catalans del
centre.
Al matí
següent vam visitar el Cosmocaixa (Museu de la Ciència) i
després de dinar alguns anaren a descansar i altres passejaren pel
centre. Al capvespre, tot el grup assistírem al teatre Impro-show,un espectacle molt divertit en el qual els tres actors van
improvisant segons el que el públic ha escrit en un paper abans
d'entrar a la sala. A la nit, vam sopar tots junts a un bar de la
Rambla.
Finalment,
dilluns al matí passejàrem pel centre de Barcelona i anàrem a
dinar per separat. Després de dinar, vam recollir les maletes i
agafàrem el tren que ens va dur cap a l'aeroport. Finalment l'avió
sortí a les 21:30.
Aquest viatge
ha estat molt divertit pels professors acompanyants, en Juanjo i na
Pilar Carbonell, i per la sorpresa que ens donà el cap d'estudis,
n'Enrique, que es va presentar el diumenge al matí, habitació per
habitació, per despertar-nos. Això ens alegrà molt a tots.
El passat 6 de març l'IES
Calvià va tornar a celebrar el ja clàssic concurs de ball
organitzat pel Departament de Música i en el qual participaren els
alumnes de 1r, 3r i 4t d'ESO.
Tot i que cada any es fa més
difícil triar els guanyadors, el jurat (integrat per Ana, Emi, Jaume
i Tomeu) va decidir que fossin els següents:
1r d'ESO en la modalitat
de Blues:
1r premi: Miguel Ángel i
Andrea
2n premi: David i Jessica
3r premi: Jorge i Noemí
3r d'ESO en la modalitat
de Bachata:
1r premi: Lauri i Quique
2n premi: Aitor i Nerea
3r premi: Félix i Libby
4t d'ESO en la modalitat
de Salsa:
1r premi: Emilia i Oliver ;
Guille i Cova
2n premi: Dani i Lucía
3r premi: Álex i Vicky
Enhorabona a tots els
participants i guanyadors!
dijous, 5 de març del 2015
Corneliu Fabian, 1r ESO B
Aquesta excursió em va
agradar molt perquè vàrem anar a Valldemossa. Primer ens aturàrem
a menjar a baix. A les 9:30 després vàrem començar a pujar la
muntanya. La guia ens va explicar la història de la finca, que era
propietat de l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, membre d'una
família reial.
La monitora també ens va
explicar què eren els líquens, que són uns éssers vius molt
primitius, que donen diferents colors a la roca. Vàrem pujar més i
ens varen explicar tots els oficis de la muntanya, com el de la calç.
També es feia pintura amb aquesta calç, amb pedra calenta. Més
tard vàrem baixar i els professors ens varen deixar passejar per la
plaça, i finalment ja tornàrem cap a casa.
A
Mallorca només hi ha una universitat que no ofereix totes les
carreres; per això molts estudiants se'n van a la Península. Però
n'hi ha altres que decideixen anar-se'n a països estrangers per
acabar els seus estudis. Un d'aquests exalumnes, na Júlia Manchado,
ens explica la seva experiència.
-Què
estàs estudiant i a on ?
Estudii
medicina a la Medical University of Varna (Bulgària).
-Sempre has sabut que volies estudiar medicina?
Sempre
he sabut que volia estudiar-ne,
sí,
des
que era molt petita. Així i tot, vaig tenir dos anys en què dubtava
entre odontologia i medicina però finalment em vaig decidir pel que
sempre havia estat la meva primera opció.
-Quins són els motius
que et van fer anar a Varna i no a un altre lloc?
Quan
vaig decidir sortir d'Espanya per estudiar Medicina em vaig trobar
diversos llocs en els quals hi havia universitats de medicina i
accedir-hi
no resultava molt difícil, entre ells, Pleven (també a Bulgària),
Lituània, Txèquia o Budapest. Varna em va semblar la millor opció,
perquè
poder
seguir vivint prop del mar per a mi era molt important atès
que he
viscut sempre a
una illa. Aquesta
és una de les típiques coses que no valores fins a moments com ara
aquest.
-Quins són els
principals problemes amb què t'has trobat?
Sense
pensar-m'ho gaire
el problema més
gros
ha estat separar-me
de la meva família, dels meus amics, en definitiva, de la gent de
Mallorca. No és fàcil traslladar-te a un lloc completament
desconegut, amb una llengua i cultura diferents i es fa difícil si
et toca fer-ho tota sola
però això només és difícil el primer mes, llavors comences a
veure que a
la
fi estudies el que t'agrada, que la gent ho fa tot una mica més
fàcil i sobretot que hi ha mil estudiants de diferents parts del món
en la mateixa situació que tu. Supòs
que aquesta és una de les principals raons per les quals es crea
l'enorme bona
sintonia
entre tots els estudiants.
-T'hauràs trobat amb
molta gent de diferents nacionalitats, hi ha molts espanyols?
No, en
un curs pots arribar a trobar-te amb cinc espanyols més; la majoria
d'estudiants són alemanys i anglesos.
-Tens intenció d'acabar
la carrera allà?
No,
la meva intenció no és acabar la carrera a Varna. Però
si
em demanes on vull acabar tampoc sabria què
respondre't. Encara
falta molt de temps.
-En quin idioma aquestes
estudiant la carrera?
La
carrera l'estic estudiant en anglès i faig sis hores setmanals de
búlgar.
-Et resulta molt
complicat estudiar una carrera que no és en la teva llengua?
No,
aquesta ha estat una de les coses més fàcils, tot i que en principi
resultava ser una de les meves primeres preocupacions. Adaptar-me a
una nova llengua ha estat el que menys m'ha costat.
I per acabar,
recomanaries sortir a estudiar a l'estranger?
Sí,
crec que anar-te'n a l'estranger a estudiar és una cosa que tots els
que puguin ho
han de fer. Les pors del principi són lògiques,
i
jo també els vaig tenir. Ara com
ara, crec que és una de les millors coses que he pogut fer, estudiar
la carrera en un altre idioma, viure mil experiències inoblidables i
inigualables, a nivell personal, no crec que hi hagi res que pugui
enriquir més. Això sí, el més destacable amb les relacions amb la
resta d'estudiants, aquestes relacions internacionals, és
conèixer gent de tot arreu del món i amb cultures totalment
diferents de les teves. És
increïble.
