Avui entrevistam n'Ana Betelu, professora de Matemàtiques i excap d'estudis de batxillerat

José A. Domínguez i Joan Mut (entrevistadors).-Per començar, ens podries dir qualque cosa de la teva joventut, on vares estudiar, per què vares venir a Mallorca, i alguna cosa personal?

Ana Betelu (excap d'estudis de bat. i professora de Matemàtiques).- Jo sóc de Pamplona, vaig estudiar allà a un col.legi concertat de monges. Vaig estudiar BUP i COU. Després vaig estudiar a Saragossa la carrera, perquè quan vaig decidir estudiar Matemàtiques a la Universitat de Navarra no hi havia aquests estudis, per això me'n vaig anar a la ciutat que estava més aprop, que era Saragossa. I quan vaig acabar la carrera vaig tornar a Pamplona. Vaig treballar dos anys a Pamplona a un centre privat, llavors vaig treure oposicions per treballar a un institut i després al meu marit el varen destinar a fer la mili a Mallorca. En aquells moments era el meu al.lot, no el meu marit. Ell no tenia feina a Pamplona, però en va trobar aquí mentre feia la mili i jo havia aprovat les oposicions i podia estar a qualsevol de les dues bandes. Vaig demanar el trasllat i vaig venir a viure a l'illa. Tot i que al principi pareixia provisional, duc aquí des de 1989, ja fa 24 anys.

J.D i J.M.- Com vares decidir estudiar matemàtiques?

A.B- Doncs és molt curiós, jo volia ser infermera, però en aquell temps la infermeria era una diplomatura i em deien al col.legi que era molt bona en matemàtiques i que havia d'estudiar una llicenciatura. Per tant, quan vaig descartar ser infermera, vaig estar mirant les carreres que més em cridaven l'atenció. A mi m'interessava la informàtica i vaig decidir estudiar-ho, però un amic del meu pare, que ja feia feina d'informàtic, em va recomanar que fes matemàtiques dins la branca de computació, que és el que vaig fer per més tard per dedicar-me a la informàtica, a a la qual cosa no m'he dedicat.

J.D i J.M.- En quins altres centres has treballat?

A.B.- Mentre anava fent la carrera em vaig adonar que la informàtica no m'agradava gens i quan vaig acabar, com que no em volia dedicar a la informàtica, vaig pensar que em podria posar a fer classes. Va ser en aquell moment que em vaig adonar que m'encantava i així duc 26 o 27 anys i cada dia m'agrada més. Vaig començar a treballar en un centre privat a Pamplona, vaig aprovar les oposicions, em vaig ficar a un institut de Pamplona i llavors vaig venir cap aquí. Vaig estar fent feina a Llucmajor el primer any. El segon any a Palma, en expectativa de destí (esperant a rebre una plaça). Quan finalment me la donaren vaig treballar a Artà dos anys obligatoris i llavors ja vaig venir aquí, a l'IES Calvià, i hi duc des de setembre de 1993.

J.D i J.M.- Com ha estat la teva experiència en aquest centre?

A.B.- Jo sóc feliç. Jo dic que l'IES Calvià és el meu centre. Comprenc que no és tècnicament meu però és el meu centre. Si no passa res estrany esper jubilar-me aquí. M'encanta. Sóc feliç amb els meus companys de treball, amb el tipus d'alumnes que tenim aquí, amb les famílies...Uff!
M'encanta aquest centre!

J.D i J.M.- Quins canvis has trobat en el sistema educatiu al llarg del temps?

A.B.- Això és difícil de contestar. Han canviat moltes coses. Per començar, el tipus d'alumnat. Abans estudiava només qui podia estudiar, qui valia per a estudiar, aquell que volia estudiar una carrera, qui tenia recolzament a casa,etc. Vull dir amb això que a la mínima els alumnes deixaven d'estudiar, fos pel motiu que fos, per capacitat , per malaltia.... Per tant, teníem un alumnat més o menys homogeni, per això es feien classes molt magistrals. Tu arribaves, feies classe, explicaves, posaves els teus exàmens, corregies i ja estava tot fet. Ara ha canviat moltíssim. Tenim tot tipus d'alumnat dins un mateix nivell i t'has d'adaptar als diferents tipus d'alumnes que tens. Per això has de treballar d'una forma més individualitzada, corregint molt més, adaptant-te més, fent un seguiment molt més personalitzat del que fèiem abans.

J.D i J.M.- Aquest darrer any has estat cap d'estudis, com ha estat la teva experiència?

A.B- He estat cap d'estudis des d'abril d'enguany fins a finals de setembre/octubre, estava cobrint una baixa per maternitat, i... Com ha estat l'experiència? Molt positiva, quan Jaume m'ho va proposar em vaig espantar... Pensava que no seria capaç. Vist ara, crec que l'experiència és molt positiva, crec que tots hauríem de passar per un equip directiu perquè es veu molt diferent des de dins, des d'on s'organitza el treball, a com ho veiem els professors. El volum de treball que hi ha és brutal i nosaltres no ens n'adonam i a vegades nosaltres, els mateixos professors, fent les coses de qualsevol manera donam més feina de la que facilitam. Entregam les coses fora de temps, mal fetes... És a dir, fem els mateixos errors que recriminam als alumnes i això repercuteix en el treball de l'equip directiu.
He estat molt bé, ja que des del primer moment he tengut molt bona relació amb tots els membres de l'equip, jo era una més de l'equip des del principi, i també he rebut molta ajuda i comprensió del professorat. Jo crec que eren conscients que començava a meitat de curs i que no és fàcil adaptar-se a tot el que has d'aprendre. L'únic que a vegades em posava nerviosa és que quan aconseguia fer una cosa pensava que això ja no em tocaria tornar a fer-ho. Sempre eren coses noves, sempre és un aprenentatge constant i quan has après una cosa ja estàs amb la següent, però m'ha agradat molt, he estat molt a gust.

J.D i J.M.- Repetiries l'experiència ?

A.B.- No (rialles). No és el meu objectiu estar en un equip directiu, no m'agrada el tipus de treball... No ho vaig fer perquè m'agradés el treball, sinó perquè el centre necessitava el meu esforç o l'esforç de qualcú. No tenia per què ser el meu, però en Jaume Balaguer necessitava cobrir una baixa. No és senzill cobrir una baixa a meitat de curs i jo ho dic, aquest és el meu centre i vull que el meu centre funcioni, i quan em demanen un favor pel centre ho faig. Ara bé, no hi tenc cap interès, no és que m'agradi i que me cridi l'atenció. No em presentaré per a un equip directiu, almenys això crec, mai pots dir no ho faré, però en principi no.

J.D i J.M.- Que opines del tema de la vaga que ens envolta en aquest moment?

A.B.- És un tema complicat, jo crec que el problema no és la vaga en sí, sinó a la situació a la qual hem arribat, crec que una mica el TIL ha estat la punteta. Ens han imposat, sense una preparació prèvia, que donem certes classes en un idioma que no dominam. Jo no em veig capaç de donar matemàtiques en anglès, no en seria capaç. Primer, perquè no tenc la titulació, però encara que tengui la preparació, crec que necessitaria molt de temps, no per parlar anglès anant-me a Anglaterra, sinó per explicar la meva assignatura en anglès. Crec que és un tema complicat i que s'ha implantat de cop amb molta precipitació i sense que els professors estiguin preparats, però no és només això, és que duim anys i anys de retallades. Ens han llevat professors, cada vegada tenim menys reforços, cada vegada tenim menys doblers per a tot... Començant per la calefacció i continuant per les fotocòpies i continuant pel material que nosaltres necessitam per fer les nostres pròpies classes... És una cosa darrere l'altra i jo crec que hem dit basta. És curiós que la Conselleria s'alarma per la quantitat d'hores que perden els alumnes a causa de la vaga, però quan jo em vaig adherir a l'equip directiu, tant quan em vaig incorporar els primers 15 dies com els darrers , no s'han cobert les hores de matemàtiques que jo he deixat d'impartir. A la Conselleria això no l'importa, no les cobreix perquè perden doblers, en aquesta situació sí que no els preocupa que els alumnes estiguin sense classes. Crec que és complicat. He intentat cercar un equilibri entre fer classes i fer vaga, perquè també entenc que els alumnes... És un principi de curs molt caòtic ja que els està costant una mica entrar en les assignatures perquè no tenim una continuïtat. També comprenc que vosaltres estau a 2n de Batxillerat i que hi ha un temari , com ja dic estic cercant un equilibri entre protestar perquè crec que la situació ja es límit i fer classe, jo estic a favor de la vaga.

J.D i J. M.- Estaries disposada a donar les teves classes en anglès?

A.B.- Jo ara mateix no tenc la preparació per impartir les classes en anglès, si em donassin una preparació... Mira, jo sóc de Pamplona i quan vaig venir em vaig treure el títol de català. Jo tenc el nivell C de català i mai m'han imposat fer classes en català, jo sóc capaç de parlar en català, amb moltes errades però en sóc capaç. Sóc capaç d'escriure en català, quan estava de cap d'estudis hi havia documents que els escrivia en aquesta llengua, encara que sempre demanava a qualcú que me'ls corregís, però tot i això, mai m'he vist capacitada per donar la meva assignatura en català, encara que tengui una titulació, encara que dugui molts d'anys aquí, encara que no tengui problemes per entendre'l. Una cosa és parlar un idioma i l'altra és explicar una assignatura en el teu idioma, que quan un alumne no t'entén siguis capaç de plantejar el mateix d'una altra manera en un idioma que no domines. Jo sóc molt escèptica, no crec que encara que tengui el B2 d'anglès no sé si seria capaç de fer les meves classes en anglès.

Moltes gràcies per respondre aquesta entrevista!

José A.Domínguez i Joan Mut

2n de bat.B