Entrevista a Josefina
Rodríguez Pérez i Irma Bosch Fitzner*
Andreu Fornés i Toni Mut (2n
Batxillerat B)
PREGUNTA: Quan vàreu decidir-vos a
estudiar pedagogia? Quins factors vareu tenir en compte?
RESPOSTA JOSEFINA: En principi volia
estudiar periodisme, de fet havia tret la nota i ho tenia tot
enllestit per anar-me'n a València però no volia partir fora i em
vaig quedar aquí. De les carreres que hi havia, com que m'agradava
molt la d'educació especial, vaig escollir la més semblant, que era
pedagogia.
RESPOSTA IRMA: El meu interès també
anava per l'educació especial. Jo feia feina a l'àmbit del turisme
i després d'una reflexió vaig pensar que el que volia fer era
educació especial i vaig començar pedagogia.
P: Volíeu dedicar-vos a la
orientació des de bon principi?
RI: (Riu) M'hauria estimat més
fer educació especial, estar a un centre de nins amb especials
dificultats d'aprenentatge; però ara mateix m'agrada ser a
orientació.
RJ: Bé, és això. Jo tenia clar que
volia ser dins l'àmbit educatiu. Pedagogia té molts vessants, sabia
que volia ser a escoles, instituts... De fet en el que estic
especialitzada és en educació primerenca (de 0 a 3 anys), per fer
d'estimuladora. Però la meva intenció era ficar-me en el món
educatiu, cosa molt complicada...
P: Com vareu arribar a l'Ies
Calvià?
RJI: Per places d'interinitat.
RJ: El perfil demanava un B2 d'anglès
i vàrem acabar totes dues aquí.
P: Idò per ser orientadora has de
tenir el B2 d'anglès?
RI: No, però per a determinades
places sí que demanen el perfil i ara nosaltres estam fent suport
d'anglès.
P: Quants d'anys duis fent
d'orientadores?
RI: Jo des del 2006 (8 anys).
RJ: Jo duc 5 anys.
P: Què és el que més t'agrada de
la vostra feina? I el que menys?
RJ:
El que més m'agrada és el dinamisme que té, que
cada dia és diferent, que estàs en contacte amb joves. Jo tenc dels
quarts cap amunt (per
tant, els més grans)
i això és el més
important, estar en contacte
amb la realitat amb el dia a dia, amb el que vosaltres
pensau, amb el que ens transmeteu
i el que menys ens agrada és aquesta impotència davant la manca
d'esforç, de responsabilitat. Que vegem
que els anys passen i vosaltres
continueu
allà, molt de fracàs escolar, que deixeu el estudis; i això com a
persona t'afecta,
vulguis o no al final penses que podries
haver pogut fer més...
RI: En el meu cas el que menys
m'agrada és la limitació per intervenir, és a dir, els factors del
fracàs escolar són molts, i nosaltres podem arribar fins a un punt
i això realment és molt frustrant. Moltes vegades és la família
la que provoca que els alumnes tinguin dificultats d'aprenentatge i
aquí ja no ens podem immiscir. També les mancances de recursos: hi
ha persones que necessiten una persona a sobre i no hi ha ningú.
Això és el pitjor. El que més m'agrada és que un alumne tingui
èxit i acabi els seus estudis.
P: Quines millores heu fet fins
ara? Què creus que podríeu millorar?
RJ: Hi ha el tema d'ACIS. Que tothom
estigui fent feina dins el seu nivell curricular és el més
important, perquè el problema és que dins les classes hi ha molts
nivells. El professor està molt implicat i des de l'equip de suport
es fa molta feina per intentar que tothom estigui al mateix nivell i
pugui seguir les classes sense despenjar-se.
P: I aquí és on anirien a raure
el alumnes que van a FP Bàsica (PQPI)?
RJ: Exacte, és un grup on van aquests
tipus d'alumnes per reenganxar-los al grup, de manera que tinguin una
oportunitat per entrar a un grau mitjà o altres tipus d'estudis.
P: Estau d'acord amb la LOMQE?
RJ: (Riuen)
És difícil estar-hi d'acord perquè aquesta llei fa prevaldre la
competitivitat per sobre de tot. És ver que hem de ser competitius
però tot té una mesura. No és en la llei sinó en les maneres com
l'han imposada.
RI: A part que la LOMQE moltes vegades
són com a declaracions d'intencions que després s'han de
desenvolupar. La qüestió és després com es desenvolupa. És fàcil
redactar-la però després han d'assenyalar com s'ha de fer i posar
doblers per tal que es pugui dur a terme.
RJ: Això també depèn de la
política. Cada vegada que hi ha un canvi de govern es canvien les
lleis en educació i això ens afecta a tots. A més tarden a
desenvolupar-se i s'encavalquen entre elles. Per tant el millor seria
que es desvinculàs l'educació de la política.
P: Veieu una millora en l'educació?
RJ: Les retallades tant en educació
com en sanitat són un aberració. És una falta de respecte cap als
professionals que fem feina, es nota i es veuran els resultats d'aquí
a un parell d'anys, perquè hi ha molts alumnes que s'estan quedant
despenjats...
RI: ...Quedant despenjats en el sentit
que no els poden atendre. Vosaltres mateixos heu vist que sou molts a
classe i que el professor no pot atendre a tothom.
P: Veieu que teniu suport per part
dels professors? I per l'equip directiu?
RJ: En aquest institut sí. Tots els
recursos que sobren van per a nosaltres, mentre que en altres llocs
no ens donen suport.
P: Us considereu responsables de la
actual situació dels alumnes de l'IES Calvià?
RI: Sí, saps que el que dius als
estudiants els repercuteix moltíssim. Tu els proposes fer alguna
cosa i te n'adones que això pot condicionar el seu futur, que és
quelcom que pesa molt; de fet va haver-hi un dia molt dur justament
per això, pel pes de responsabilitat. Teniu una edat molt sensible i
condicionam molt el vostre futur.
RJ: Sou molt vulnerables i l'opinió
d'un adult us condiciona molt; l'important és donar molta informació
i que vosaltres trieu.
P: Quin perfil d'estudiant és
l'adequat per accedir a FP Bàsica i diversificació?
RJ: Són alumnes que veiem que és
molt difícil que es puguin treure l'ESO en un sistema ordinari i,
per tant, la millor decisió possible és menar-los cap aquests tipus
de formació. FP Bàsica combina la part teòrica amb la pràctica.
En el cas de diversificació el que tenen és que romanen dins el
grup ordinari dins certes assignatures però després fan
assignatures en petits grups.
P: Creieu que els alumnes
s'esforcen més a FP Bàsica que a l'ESO? I a diversificació?
RJ: Són alumnes que durant anys han
estat fracassant escolarment parlant, que tenen un historial de
fracassos en el sistema ordinari, un fracàs constant; i quan els
passam a una part que té una mica més pràctica (FP Bàsica) estan
més motivats i fan més feina, se senten valorats, veuen que tenen
una meta, tenen pocs professors, és com una petita família. I a
diversificació signen un compromís en què accepten que s'han
d'esforçar, fer els deures... Els pares també s'hi han de
comprometre, ja que saben que estan en una situació privilegiada. És
un lloc molt específic, on no tothom hi pot accedir, per tant ja
d'entrada han de complir això, han de ser feiners i han de tenir
ganes d'aprovar.
P: No heu pensat en fer una classe
per al sector avançat dels estudiants com feu pels que els costa
més?
RJ: Nosaltres com a orientadores no
podem dir mai això (riuen). És completament impossible per
al nostre magí pensar en unes classes per nivells; entenem que la
diversitat és això, que quan sortiran el món va ple de
desigualtats, ple de dificultats, ple de diferències... Hi ha
centres que sí que van per nivells; estimular un alumne que té
dificultats dins un grup on no hi ha més alumnes que puguin estirar
una mica a la resta és complicat.
RI: Hi ha altres maneres de motivar
aquests alumnes bons que no passen per segregar-los. El que podem fer
es donar-los una feina afegida no entesa com més feina sinó per
estimular-lo, per mantenir la curiositat, sense separar-los del grup.
P: Per acabar, estau d'acord amb el
nou decret del 3+2?
RI: En absolut, és més desigualat
perquè el màster final s'ha de pagar i no totes les famílies es
poden permetre el luxe.
RJ: Ampliar anys de màster és una
altra vegada caure en la privatització, és a dir, que només puguin
arribar certes persones a aquests nivells educatius, i fins ara
havíem aconseguit moltes coses i hem tornat cap enrere a passes de
gegant.
.jpg)
